Bona nit gent!
Bé, sense gaire que dir.... no masses paraules, només que a vegades, no saps perquè, però la vida et somriu!
Bé, setmana que es prepara bastant intensa, bastanta feina, bastants examens bastant de tot, així que... arribi dimecres JA!
us deixo amb un petit enllaç ben ple de sorpreses agradables i bones de recordar!
http://www.xtec.cat/ceipvalldelord/pagines/festes/jocsflorals/historic.htm
dilluns, 28 d’abril del 2008
dijous, 24 d’abril del 2008
Temps era temps...(segona part d'història de Piteus)
Bé, en vista d’haver sentit bones opinions per part de la gent (no sé si per compromís o perquè realment va agradar), us explicaré una mica més de cosetes de sant Llorenç.
Aquest cop toca parlar de la població que hi va haver en aquells anys i com va anar evolucionant.
Si ens situem en el context històric tenim que a nivell europeu i va haver una forta crisi econòmica, apart de les diverses pestes, fam, revoltes..D’altra banda però tenim que hi ha una forta migració provinent de França cap aquí. D’aquesta manera Sant Llorenç també se’n va veure afectat de la següent manera: al 1500 la població de la vila encara no s’havia recuperat de la pesta negra però tot i així comencen a aparèixer habitants francesos. A mesura que van anar passant els anys aquesta població francesa es va multiplicar fent pujar fins als 2000 habitants al voltant de l’any 1600. A mesura que ens anem acostant al 1700 però, la població torna a sofrir una forta davallada. Tot això ho podem veure amb la distribució d’edificis del poble: al 1600 hi ha molts edificis, inclús es comença a edificar fora muralles; en canvi al 1700 molts d’aquests habitatges passen a transformar-se en corrals o casalots i molts són ensorrats.
Uns bons exemples de la població francesa els trobem en els cognoms de Maura, Giralt, Rossell entre d’altres. Així doncs tenim que els habitants francesos van arribar a esdevenir un 30% de la població total de la vila.
Pel que fa a les gràfiques que veureu a sota, la que pertany als naixements, es pot veure clarament com entre el 1560 i el 1620 aproximadament hi ha una natalitat molt alta, mentre que a partir d’aquest últim any ja comença a davallar.
Per altra banda, en referència a la gràfica de les defuncions, hem de destacar l’any 1655, any de màxima mortaldat a la vila. Aquesta es va donar en un total de 39 morts (descrits al llibre de defuncions). La causa possiblement va ser una pesta que va sorgir entre els anys 1650 i 1654, produint els seus efectes sobre la vila un any més tard. Hem de fer esment de la gran quantitat de nens que morien abans de complir tres anys, arribant a ser el 19% de les morts totals cada any.
Un esdeveniment que també voldria esmentar, és la mort de 4 soldats a la vila, fet ben curiós:
- Domingo “chabos” de la companyia de don manuel de Marinyo
- Joan Domina soldat de la companyia de Don Blasi Trinxera
- Llorenç Peres i Llorenç Vidal de Castilla els dos de la companyia de Don Diego Vila.
Aquest cop toca parlar de la població que hi va haver en aquells anys i com va anar evolucionant.
Si ens situem en el context històric tenim que a nivell europeu i va haver una forta crisi econòmica, apart de les diverses pestes, fam, revoltes..D’altra banda però tenim que hi ha una forta migració provinent de França cap aquí. D’aquesta manera Sant Llorenç també se’n va veure afectat de la següent manera: al 1500 la població de la vila encara no s’havia recuperat de la pesta negra però tot i així comencen a aparèixer habitants francesos. A mesura que van anar passant els anys aquesta població francesa es va multiplicar fent pujar fins als 2000 habitants al voltant de l’any 1600. A mesura que ens anem acostant al 1700 però, la població torna a sofrir una forta davallada. Tot això ho podem veure amb la distribució d’edificis del poble: al 1600 hi ha molts edificis, inclús es comença a edificar fora muralles; en canvi al 1700 molts d’aquests habitatges passen a transformar-se en corrals o casalots i molts són ensorrats.
Uns bons exemples de la població francesa els trobem en els cognoms de Maura, Giralt, Rossell entre d’altres. Així doncs tenim que els habitants francesos van arribar a esdevenir un 30% de la població total de la vila.
Pel que fa a les gràfiques que veureu a sota, la que pertany als naixements, es pot veure clarament com entre el 1560 i el 1620 aproximadament hi ha una natalitat molt alta, mentre que a partir d’aquest últim any ja comença a davallar.
Per altra banda, en referència a la gràfica de les defuncions, hem de destacar l’any 1655, any de màxima mortaldat a la vila. Aquesta es va donar en un total de 39 morts (descrits al llibre de defuncions). La causa possiblement va ser una pesta que va sorgir entre els anys 1650 i 1654, produint els seus efectes sobre la vila un any més tard. Hem de fer esment de la gran quantitat de nens que morien abans de complir tres anys, arribant a ser el 19% de les morts totals cada any.
Un esdeveniment que també voldria esmentar, és la mort de 4 soldats a la vila, fet ben curiós:
- Domingo “chabos” de la companyia de don manuel de Marinyo
- Joan Domina soldat de la companyia de Don Blasi Trinxera
- Llorenç Peres i Llorenç Vidal de Castilla els dos de la companyia de Don Diego Vila.
naixaments
Defuncions
Soldat
Família Maura
dimecres, 23 d’abril del 2008
i un altre sant jordi...
Feliç dia de St. JORDI!!!ROSA DE SANT JORDI
Volia enguany donar-te la rosa a la vigília.
Per què ?
Perquè seria la meva, la primera que agrairies.
Pensava donar-te-la en la diada, però no podia.
Per què ?
Com cada any, a la vesprada, segur que ja en tindries.
Volia fer-ho l'endemà, sabent ja que no ho faria.
Per què ?
Perquè tu saps, amor, que el dia després no fóra ja el dia.
T'has quedat sense la meva rosa,
doncs?
Encara millor!
Per què ?
Perquè te la canvio i al seu lloc em dono jo de per vida.
(Moltes felicitats a tots els Jordis, Jordines, Georgines,etc.)
dimarts, 22 d’abril del 2008
hi havia una vegada en un raconet d'un país petit petit petit, una princesa i el seu pare, el rei, vivien en un castell situat sobre un turó, amb les seves majestuoses muralles. En aquest castell però hi havia un drac molt gran i de color verd, amb unes dents molt afilades que es menjava la gent.El rei doncs, va decidir fer un sorteig i la primera en sortir va ser la princesa.
Justament quan el drac es volia menjar la princesa, un cavaller fort i valent va aparéixer del no resi va matar el drac, salvant la princesa de les seves urpes. De la sang del drag en va sortir unroser ple de roses vermelles i així el gentil cavaller sant jordi li va regalar una rosa a la princesa i van viure feliços per sempre més.
que bonic tot plegat... com es devia dir la princesa? i sant jordi era ros o moreno? quants anys tenien?
.....i un altre any sense rebre una rosa.........
......i un altre any sense regalar un llibre......
bon sant jordi a tots!
Justament quan el drac es volia menjar la princesa, un cavaller fort i valent va aparéixer del no resi va matar el drac, salvant la princesa de les seves urpes. De la sang del drag en va sortir unroser ple de roses vermelles i així el gentil cavaller sant jordi li va regalar una rosa a la princesa i van viure feliços per sempre més.
que bonic tot plegat... com es devia dir la princesa? i sant jordi era ros o moreno? quants anys tenien?
.....i un altre any sense rebre una rosa.........
......i un altre any sense regalar un llibre......
bon sant jordi a tots!
dilluns, 21 d’abril del 2008
amb poc temps per actualitzar.... ufff!
be be be molts dies sense passar per aqui!!!
Primer de tot advertirvos que el teclat se ma tornat boig i no em fa accents i coses d-aquestes, em canvia els s'imbols diguessim i per tant trobareu mil faltes.
Per altra banda.... uhmmm esperar'e a tenir una mica m'es de temps per fervos una cronica amb fotos de les sortides d-endogena
segona i per deixar alguna cosa per aqui... us deixo amb el meu conte que he escrit a una vall de contes III.... ja direu!!!!
Pensaments de fons
Vall de lord, 23 d’Abril de 2008
De tant en tant (però només de tant en tant), m’agrada pensar en vells records, encara que a vegades poden ser un xic amargs, però que a la llarga saps que t’han ensenyat, que t’han fet fort, que t’han fet créixer com a persona però sobretot, que t’han fet evolucionar cap a un “jo” millor; i es que a vegades, hem de perdre la por a entrebancar-nos i així poder millorar. Aquest cop, es tracta d’escrits; molts escrits que em porten un munt de records d’institut, de matins i tardes de divendres, ...
Així doncs, era un 3 de Febrer de l’any 2006...
“3 de Febrer de 2006. És el vell començament del matí; la claror comença ja la feina de cada dia, tan rutinària com sempre. Sec en aquest vell racó de bar, justament al final de tot, al costat de la finestra on la claror del sol, atenuada pel vidre, es concentra tota sobre aquest full de paper en blanc que tan sols fa uns minuts, he començat a omplir amb gargots de tinta negra, potser per explicar alguna cosa, potser per desfogar-me, potser només per sentir... Al meu davant i resta una tassa de cafè amb llet, calenta, espumosa, que deixa alliberar d'ella mateixa un petit fil de vapor, que s’esfuma enmig de l’aire, com un vel de seda, demostrant la simple evidència de l’escalfor d’aquesta tassa. Tranquil•litat.
Tot i així, malgrat el bon ambient, em costaria definir el meu present estat d'ànim. Per una banda, la tranquil•litat que envolta aquest espai, s'ha apoderat de mi; ha recorregut per dins el meu cos un to de serenitat. Per altra banda però, sento una impotència dins meu que m’ofega, de no saber controlar els meus sentiments, les meves passions; Qui savi d'ell mateix pot controlar els seus propis sentiments? Realment, qui ho sàpiga fer, serà el propi amo del seu interior. Jo en canvi, encara penso en la buidor que em deixares, una buidor qui sap si merescuda, com si hagués estat predestinada a mi. O l'acceptava, o estava infinitament condemnada a entrar a un cercle viciós d'enganys i excuses, res que fos amb sentit i amb fons, una mateixa buidor com la que ara em té presonera. Faig un altre glop a la tassa. L'escuma d'aquest cafè amb llet recobreix els meus llavis deixant el seu imprescindible sabor. M’agrada l’escuma del cafè. Torno cop rere cop a capficar-me en com he de reaccionar en mi mateixa. Crec que tot plegat és por, una por que no em deixa sentir ni a tu ni a mi. Potser ni tu mateix sabies el que senties. A vegades passa o saps? Jo, per bé o per mal, si que sé el que sentia; potser per això ara estem així: jo aquí a la taula amb l’Ester i tu jugant al billar... sempre igual; aquesta distància que prens, tant llarga però tant curta alhora i que a vegades pot arribar a fer tant de mal... Et juro però, que intento anar amb el cap ben alt, amb les meves idees ben clares, sabent el que vull i el que no vull, però sobretot, no fent cas de l’altra gent. Potser aquest és un altre problema, la gent; la terrible por que tenim a la gent. Malgrat tot, et prometo des d’aquesta taula, que algun dia seré valenta i ho afrontaré.
Deixo d’escriure per uns moments i aixeco el cap. M’agrada veure les cares conegudes; davant, darrere, al costat... tots són al meu voltant; tots ells... els meus companys de classe...i tu, que també ho eres; te’n recordes? ara potser també, però ja no és el que era. Més enllà, cares indecises que no en tinc cap mena de coneixement. Som divendres i al poble és mercat. A fora és mercat. De fons, la remor de la gent.
El dia va passant, els minuts, els segons i jo continuo escrivint...són les onze menys deu del matí, una xifra que mai arribarà a ser exacta. La claror segueix formant la definició perfecta d'aquest bolígraf que recorre inquiet construint cada línia que el meu pensament inventa. El meu cap no és capaç de tornar-se a turmentar fins que et torni a veure sortint de classe, a l’hora de dinar. Qui sap si et tornaré a veure, potser marxaràs. M'agradaria, tot i que els teus ulls ja no parlin. M'és igual, no vull pas que em parlin, seria massa utòpic i dur per creure-hi un altre cop. Els tens profunds i brillants; em costa restar immòbil davant una mirada teva, directa i escadussera, però intensa. Bé, és igual, no en vull parlar; a vegades, em canses amb el teu comportament i per avui ja n’hi ha suficient de pensar en aquesta incòmoda situació. Faig un últim glop; alguna gent ja comença a marxar. Se senten alguns adéus i alguns fins aviat. De fons, la remor contínua. Aviat tocarà entrar a classe i aquesta remor s'acabarà. Silencis, adéus i fins ara. De fet, diuen que tot el que és bo s'acaba. Les paraules que sonaven dins aquelles parets del bar seguiran allà dins, però inexistents per a mi. Travessem junts la porta negra de ferro de l’institut. Incomoditat. Sona el timbre: és hora d’entrar a classe i per tant, la tranquil•litat s'acaba. De fons, silenci.”
Primer de tot advertirvos que el teclat se ma tornat boig i no em fa accents i coses d-aquestes, em canvia els s'imbols diguessim i per tant trobareu mil faltes.
Per altra banda.... uhmmm esperar'e a tenir una mica m'es de temps per fervos una cronica amb fotos de les sortides d-endogena
segona i per deixar alguna cosa per aqui... us deixo amb el meu conte que he escrit a una vall de contes III.... ja direu!!!!
Pensaments de fons
Vall de lord, 23 d’Abril de 2008
De tant en tant (però només de tant en tant), m’agrada pensar en vells records, encara que a vegades poden ser un xic amargs, però que a la llarga saps que t’han ensenyat, que t’han fet fort, que t’han fet créixer com a persona però sobretot, que t’han fet evolucionar cap a un “jo” millor; i es que a vegades, hem de perdre la por a entrebancar-nos i així poder millorar. Aquest cop, es tracta d’escrits; molts escrits que em porten un munt de records d’institut, de matins i tardes de divendres, ...
Així doncs, era un 3 de Febrer de l’any 2006...
“3 de Febrer de 2006. És el vell començament del matí; la claror comença ja la feina de cada dia, tan rutinària com sempre. Sec en aquest vell racó de bar, justament al final de tot, al costat de la finestra on la claror del sol, atenuada pel vidre, es concentra tota sobre aquest full de paper en blanc que tan sols fa uns minuts, he començat a omplir amb gargots de tinta negra, potser per explicar alguna cosa, potser per desfogar-me, potser només per sentir... Al meu davant i resta una tassa de cafè amb llet, calenta, espumosa, que deixa alliberar d'ella mateixa un petit fil de vapor, que s’esfuma enmig de l’aire, com un vel de seda, demostrant la simple evidència de l’escalfor d’aquesta tassa. Tranquil•litat.
Tot i així, malgrat el bon ambient, em costaria definir el meu present estat d'ànim. Per una banda, la tranquil•litat que envolta aquest espai, s'ha apoderat de mi; ha recorregut per dins el meu cos un to de serenitat. Per altra banda però, sento una impotència dins meu que m’ofega, de no saber controlar els meus sentiments, les meves passions; Qui savi d'ell mateix pot controlar els seus propis sentiments? Realment, qui ho sàpiga fer, serà el propi amo del seu interior. Jo en canvi, encara penso en la buidor que em deixares, una buidor qui sap si merescuda, com si hagués estat predestinada a mi. O l'acceptava, o estava infinitament condemnada a entrar a un cercle viciós d'enganys i excuses, res que fos amb sentit i amb fons, una mateixa buidor com la que ara em té presonera. Faig un altre glop a la tassa. L'escuma d'aquest cafè amb llet recobreix els meus llavis deixant el seu imprescindible sabor. M’agrada l’escuma del cafè. Torno cop rere cop a capficar-me en com he de reaccionar en mi mateixa. Crec que tot plegat és por, una por que no em deixa sentir ni a tu ni a mi. Potser ni tu mateix sabies el que senties. A vegades passa o saps? Jo, per bé o per mal, si que sé el que sentia; potser per això ara estem així: jo aquí a la taula amb l’Ester i tu jugant al billar... sempre igual; aquesta distància que prens, tant llarga però tant curta alhora i que a vegades pot arribar a fer tant de mal... Et juro però, que intento anar amb el cap ben alt, amb les meves idees ben clares, sabent el que vull i el que no vull, però sobretot, no fent cas de l’altra gent. Potser aquest és un altre problema, la gent; la terrible por que tenim a la gent. Malgrat tot, et prometo des d’aquesta taula, que algun dia seré valenta i ho afrontaré.
Deixo d’escriure per uns moments i aixeco el cap. M’agrada veure les cares conegudes; davant, darrere, al costat... tots són al meu voltant; tots ells... els meus companys de classe...i tu, que també ho eres; te’n recordes? ara potser també, però ja no és el que era. Més enllà, cares indecises que no en tinc cap mena de coneixement. Som divendres i al poble és mercat. A fora és mercat. De fons, la remor de la gent.
El dia va passant, els minuts, els segons i jo continuo escrivint...són les onze menys deu del matí, una xifra que mai arribarà a ser exacta. La claror segueix formant la definició perfecta d'aquest bolígraf que recorre inquiet construint cada línia que el meu pensament inventa. El meu cap no és capaç de tornar-se a turmentar fins que et torni a veure sortint de classe, a l’hora de dinar. Qui sap si et tornaré a veure, potser marxaràs. M'agradaria, tot i que els teus ulls ja no parlin. M'és igual, no vull pas que em parlin, seria massa utòpic i dur per creure-hi un altre cop. Els tens profunds i brillants; em costa restar immòbil davant una mirada teva, directa i escadussera, però intensa. Bé, és igual, no en vull parlar; a vegades, em canses amb el teu comportament i per avui ja n’hi ha suficient de pensar en aquesta incòmoda situació. Faig un últim glop; alguna gent ja comença a marxar. Se senten alguns adéus i alguns fins aviat. De fons, la remor contínua. Aviat tocarà entrar a classe i aquesta remor s'acabarà. Silencis, adéus i fins ara. De fet, diuen que tot el que és bo s'acaba. Les paraules que sonaven dins aquelles parets del bar seguiran allà dins, però inexistents per a mi. Travessem junts la porta negra de ferro de l’institut. Incomoditat. Sona el timbre: és hora d’entrar a classe i per tant, la tranquil•litat s'acaba. De fons, silenci.”
dimecres, 9 d’abril del 2008
uns dies de descans....
Bé nois i noies, xicots i xicotes!!
Això fa dies que no està massa en funcionament i n'estarà uns dies més!!
Com molts sabeu, començo sortides de camp, fins divendres que ve! així que això restarà "out"!!! sniff sniff, però us prometo que tornant tindreu un segon "resumet" de la història de Sant Llorenç!!
APa, cuideu--vos molt i feu bondat!!
Salut!!!!
i petons a tots els piteus i piteues...
Això fa dies que no està massa en funcionament i n'estarà uns dies més!!
Com molts sabeu, començo sortides de camp, fins divendres que ve! així que això restarà "out"!!! sniff sniff, però us prometo que tornant tindreu un segon "resumet" de la història de Sant Llorenç!!
APa, cuideu--vos molt i feu bondat!!
Salut!!!!
i petons a tots els piteus i piteues...
dissabte, 5 d’abril del 2008
vells records, nous records...
Bon dia a tothom!
He trobat d'especial conveniència una actualització ràpida, senzilla, musical i sentimental, tot alhora. No sé perquè però avui tinc un dia sentimental, ha sigut llevar-me i escoltar per la ràdio una cançó que és el meu punt feble. Si em poseu aquesta cançó em veureu amb llàgrimes segur. Una cançó que m'ha marcat molt, és com un abans i un després. Me l'he sentit molt meva en el passat però avui, quan l'he tornat a escoltar de nou, me l'he tornat a sentir molt meva... en fi!
Aquesta cançó és "Perfect" de simple plan. Voldria donar molts records i molts petons a l'eloi Murcia (no us malpenseu...) ja que la cantava amb crazy evolution i a la classe i a l'hora de dinar i l'hora del pati i a l'hora d'estudiar... vaja que la cantava a totes hores!jejej molts petons des d'aqui!
He trobat d'especial conveniència una actualització ràpida, senzilla, musical i sentimental, tot alhora. No sé perquè però avui tinc un dia sentimental, ha sigut llevar-me i escoltar per la ràdio una cançó que és el meu punt feble. Si em poseu aquesta cançó em veureu amb llàgrimes segur. Una cançó que m'ha marcat molt, és com un abans i un després. Me l'he sentit molt meva en el passat però avui, quan l'he tornat a escoltar de nou, me l'he tornat a sentir molt meva... en fi!
Aquesta cançó és "Perfect" de simple plan. Voldria donar molts records i molts petons a l'eloi Murcia (no us malpenseu...) ja que la cantava amb crazy evolution i a la classe i a l'hora de dinar i l'hora del pati i a l'hora d'estudiar... vaja que la cantava a totes hores!jejej molts petons des d'aqui!
divendres, 4 d’abril del 2008
Bé, fent un petit kit kat, avui toca fer una petita distinció i dedicar unes paraules a 4 persones
perquè m'hauran d'aguantar dues setmanes
perquè haurem de conviure dues setmanes
perquè els estaré traladant dues setmanes
perquè el sergi no farà bé les croquetes
perquè segur, però segur que hauré de mirar fama i house i moltes moltes coses...
perquè m'ho vull passar molt bé (i m'hi ajudareu no? que dues setmanes sense pujar el poble se'm faran molt llargues!!!XDXD)
perquè la veronica segur que dirà: que el matin!!!! i jo i estaré d'acord
perquè la duna dormirà molt molt molt al matí
perquè la laura ens haurà d'explicar moltes coses de madrid!!!!
perquè n'hi ha que no se perque van estressats.... (això ha sigut un pensament interactiu en veu alta, no té res a veure amb el text però li deixo perquè em fa gràcia!)
perquè podré portar el sac de dormir (perquè no fem jocs de nit?¿?XDDDDDD)
perquè.... hem de parlar i muntar-ho tot!!!
perquè us estimo!!!
P.D. no tinc fotos de la laura!!!!
dijous, 3 d’abril del 2008
Més coses rellevants sobre l’estructuració del poble.
Primer de tot, vull rectificar un petit error ja que la meva memòria és minça. El poble a mitjans del 1400 només tenia tres portals: el de l’era nova, el de la canal i un que es trobava situat entre dues torres bessones que estaven situades on actualment hi ha cal Ton. Cal Ton doncs, era la principal entrada al poble. A causa de la primitiva muralla, el portal que dóna al carrer del cementiri i el portal del jardí no hi eren.
En total, hi havia 10 torres de vigilància adosades a la muralla. Les que estaven fora en total n’hi havia 5 hi podien servir alhora d’habitatge. Estaven situades: al puit, a cal Baró, Cal sant, vilamantells i l’incògnita de vilassaló.
Una altra rectificació: l’actual plaça sant francesc, era tota plena d’edificis al voltant del 1400. Al plànol del 1600 i escaig aquestes cases són ensorrades i es converteixen en horts.
Dins el poble hi havia la presència de portalets petits.
On hi ha el portal de l’estudi, abans que s’obrís el portal, totes aquelles cases eren “barri jueu”
La capella de la pietat va ser feta construir per la família piquer a partir d’un somni “comú” que van tenir els membres d’aquesta família.
Primer de tot, vull rectificar un petit error ja que la meva memòria és minça. El poble a mitjans del 1400 només tenia tres portals: el de l’era nova, el de la canal i un que es trobava situat entre dues torres bessones que estaven situades on actualment hi ha cal Ton. Cal Ton doncs, era la principal entrada al poble. A causa de la primitiva muralla, el portal que dóna al carrer del cementiri i el portal del jardí no hi eren.
En total, hi havia 10 torres de vigilància adosades a la muralla. Les que estaven fora en total n’hi havia 5 hi podien servir alhora d’habitatge. Estaven situades: al puit, a cal Baró, Cal sant, vilamantells i l’incògnita de vilassaló.
Una altra rectificació: l’actual plaça sant francesc, era tota plena d’edificis al voltant del 1400. Al plànol del 1600 i escaig aquestes cases són ensorrades i es converteixen en horts.
Dins el poble hi havia la presència de portalets petits.
On hi ha el portal de l’estudi, abans que s’obrís el portal, totes aquelles cases eren “barri jueu”
La capella de la pietat va ser feta construir per la família piquer a partir d’un somni “comú” que van tenir els membres d’aquesta família.
Imatges:
plànol aproximat dels horts de la canal / imatge d'un possible contrafort de la primitiva muralla
dimarts, 1 d’abril del 2008
hi havia una vegada... I
Salut a tothom!!
Bé, aqui va la petita historieta!!
Per començar, us explicaré el que més em va cridar l'atenció sobre l'estructuració de sant llorenç. Com us podeu imaginar, al 1400 l'únic que teniem de poble és el casc antic actual. Tot i així, el casc antic no era ni de bon tros el que coneixem ara.
Primer esmentar que com a època que ens trobem, el poble estava totalment emmurallat amb les seves respectives torres de vigilància, tant les adosades a la muralla com les que estaven repartides a diferents punts (cementiri, vilasaló.. (o la torreta... aqui quedarà la nostra primera incògnita) per exemple. També explicar-vos que les muralles no sempre van ser iguals. En un principi la muralla passava justament per ca la gloria (avui en dia encara podem trobar vestigis d'aquesta com un contrafort), però més endavant, a causa de l'augment de la població fins a 2000 habitants, es van veure obligats a fer-la córrer , donant lloc a un nou carrer (no recordo el seu nom) que baixa per sota ca la gloria.
Pel que recordo del treball (així fent memoria, tampoc us voldria enganyar amb coses que no recordo ben bé) el portal de l'estudiant (portalet de davant del llohis) no existia, el qual el van obrir molt més endavant. El fet que primer la muralla tampoc i fos, un dels portals de l'era nova tampoc hi era.
I la plaça major? Bé, la plaça major antiga es trobava davant del forn de ca la nati, el qual abans no hi era, i la casa de la vila estava on fins fa poc era. Tota la plaça estava envoltada d'arcades (com les que hi ha davant de ca la cabrera però... això ens portarà molt a discutir nois!) les quals arribaven fins on avui arriba el carrer major, o sigui cal busca i on avui hi ha l'arcada tot eren arcades.Podem suposar que allà sota i feien el mercat. L'actual plaça major no existia, eren tot edificis i la placeta de ca la gloria s'hi trobaven alguns hortets (de la família rovira diria). Ja veieu que es tota una transformació! Eren anys de glòria a sant llorenç, molts habitants i per tant un munt d'edificis i pocs corrals. Però ja cap al 1600 la cosa va canviar, augmenten el nombre d'edificis abandonats i que es fan servir com a corrals, alhora es comencen a enderrocar cases i com molt bé van reflexar els naixements i les defuncions, la població de Sant llorenç va sofrir una davallada important de personal.
Un altre punt important a tractar és el cementiri, de fet, el cementiri de Sant Llorenç personalment crec que es motiu de tesi doctoral. En total, els llocs que hi havia cementiri eren a la plaça de l'església, a la canal (davant del portal més o menys i on ocupa una part d'església actualment, la qual també va ser ampliada, ja en parlaré) i als claustres. Fins aqui bé. Però segons si eres jove o gran i la riquesa de la teva família t'enterraven a un lloc o a un altre, molt complicat. Pel que fa a l'església, el campanar es trobava dins les muralles i aquesta era molt més petita. De fet el campanar era una torre de vigilància i alhora també era molt més petita, el que podia permetre l'espai. A mitjans del 1500 (crec) van construir campanar ja fora de les muralles. Permeteu-me doncs, explicar-vos una petita anècdota que vaig tenir fent el treball de recerca. REsutla que durant molts anys hi havia el mossèn piquer que batejava tots els nens i feia totes les defuncions. Jo em vaig passar hores i hores a la rectoria llegint: A dia ____ de ____ de ____ mossen ___ piquer ha batejat a_________. Fins que un dia, rumiant o fent el tonto, vaig aixecar el cap i vaig mirar el sostre: sorpresa! uns fantàstics guixos de l'època estaven damunt meu amb el nom de "Piqver" a cada X dm. de les vigues. Doncs si, aquells senyor que m'estava donant tanta feina amb els nouvinguts i els morts, havia fet fer aquells guixos que es trobaven damunt meu. Sembla que el temps no passava!
Si obrim les grans portalades de fusta que tancaven els portals i sortim fora, tenim que al vall fred i al vall calent, eren valls, aquelles "fosses" o forats que hi havia arran de muralla. A la canal, sortint, per una banda cementiri i per l'altra tot horts els quals podien ser regats per una canal que baixava de cap reg. Al costat de l'edifici de "cal carter" i teniem l'emblemàtic "tint" allà on tractaven el drap piteu. A l'era nova, més horts i també els fascinants tiradors, camps comunitaris amb estructures de fusta per penjar i deixar assecar els draps piteus i mantes piteves. Cada família tenia els seus horts i depen de la seva riquesa tenia els horts més a prop de les muralles o més lluny.
Finalment, i ja continuaré un altre dia, les cases tenien a la part baixa el teler per fer el drap piteu i el corral, a sobre vivendres i a dalt de tot, l'estimat perxe.
Però hi ha dues coses que al treball m'hi vaig capficar molt i no en vaig arribar a treure mai aigua clara, ni amb documents.
1. La torre de vilassaló. On coi era? segons un escrit del 1400 i escaig, sembla ser que ens diferencia el mas vilassaló amb la la torre de vilassaló. Alhora sembla ser que el terreny del mas vilassáló limita amb el terreny de la torre. Sembla... com si em parlés de la torreta. Creieu que la torre d'en vilassaló es trobava on actualment hi ha la torreta? perquè la torreta es diu la torreta? Perquè la torreta està situada en un punt estrategicament perfecte?....valtres direu!!!
2. Carrers/arcades de la plaça major. Tinc la teoria que el "nivell" dels carrers del poble era un nivell més baix, o sigui, el carrer estava sota terra. Perquè? perque a sota hi ha subterranis i una font que sembla ser algun dia va estar a l'exterior. Perquè les arcades de cal catí són molt baixes (la volta) aquestes han de tenir la seva continuitat sota terra, perquè... tenia molts perquès però recordo aquests dos.... què en penseu?
Espero la opinió- crítica de tots els lectors/es!!
Espero que hagueu après alguna cosa nova i que hagi sigut una lectura grata (molt pesada per això potser...)
Salut i fins la pròxima!
Bé, aqui va la petita historieta!!
Per començar, us explicaré el que més em va cridar l'atenció sobre l'estructuració de sant llorenç. Com us podeu imaginar, al 1400 l'únic que teniem de poble és el casc antic actual. Tot i així, el casc antic no era ni de bon tros el que coneixem ara.
Primer esmentar que com a època que ens trobem, el poble estava totalment emmurallat amb les seves respectives torres de vigilància, tant les adosades a la muralla com les que estaven repartides a diferents punts (cementiri, vilasaló.. (o la torreta... aqui quedarà la nostra primera incògnita) per exemple. També explicar-vos que les muralles no sempre van ser iguals. En un principi la muralla passava justament per ca la gloria (avui en dia encara podem trobar vestigis d'aquesta com un contrafort), però més endavant, a causa de l'augment de la població fins a 2000 habitants, es van veure obligats a fer-la córrer , donant lloc a un nou carrer (no recordo el seu nom) que baixa per sota ca la gloria.
Pel que recordo del treball (així fent memoria, tampoc us voldria enganyar amb coses que no recordo ben bé) el portal de l'estudiant (portalet de davant del llohis) no existia, el qual el van obrir molt més endavant. El fet que primer la muralla tampoc i fos, un dels portals de l'era nova tampoc hi era.
I la plaça major? Bé, la plaça major antiga es trobava davant del forn de ca la nati, el qual abans no hi era, i la casa de la vila estava on fins fa poc era. Tota la plaça estava envoltada d'arcades (com les que hi ha davant de ca la cabrera però... això ens portarà molt a discutir nois!) les quals arribaven fins on avui arriba el carrer major, o sigui cal busca i on avui hi ha l'arcada tot eren arcades.Podem suposar que allà sota i feien el mercat. L'actual plaça major no existia, eren tot edificis i la placeta de ca la gloria s'hi trobaven alguns hortets (de la família rovira diria). Ja veieu que es tota una transformació! Eren anys de glòria a sant llorenç, molts habitants i per tant un munt d'edificis i pocs corrals. Però ja cap al 1600 la cosa va canviar, augmenten el nombre d'edificis abandonats i que es fan servir com a corrals, alhora es comencen a enderrocar cases i com molt bé van reflexar els naixements i les defuncions, la població de Sant llorenç va sofrir una davallada important de personal.
Un altre punt important a tractar és el cementiri, de fet, el cementiri de Sant Llorenç personalment crec que es motiu de tesi doctoral. En total, els llocs que hi havia cementiri eren a la plaça de l'església, a la canal (davant del portal més o menys i on ocupa una part d'església actualment, la qual també va ser ampliada, ja en parlaré) i als claustres. Fins aqui bé. Però segons si eres jove o gran i la riquesa de la teva família t'enterraven a un lloc o a un altre, molt complicat. Pel que fa a l'església, el campanar es trobava dins les muralles i aquesta era molt més petita. De fet el campanar era una torre de vigilància i alhora també era molt més petita, el que podia permetre l'espai. A mitjans del 1500 (crec) van construir campanar ja fora de les muralles. Permeteu-me doncs, explicar-vos una petita anècdota que vaig tenir fent el treball de recerca. REsutla que durant molts anys hi havia el mossèn piquer que batejava tots els nens i feia totes les defuncions. Jo em vaig passar hores i hores a la rectoria llegint: A dia ____ de ____ de ____ mossen ___ piquer ha batejat a_________. Fins que un dia, rumiant o fent el tonto, vaig aixecar el cap i vaig mirar el sostre: sorpresa! uns fantàstics guixos de l'època estaven damunt meu amb el nom de "Piqver" a cada X dm. de les vigues. Doncs si, aquells senyor que m'estava donant tanta feina amb els nouvinguts i els morts, havia fet fer aquells guixos que es trobaven damunt meu. Sembla que el temps no passava!
Si obrim les grans portalades de fusta que tancaven els portals i sortim fora, tenim que al vall fred i al vall calent, eren valls, aquelles "fosses" o forats que hi havia arran de muralla. A la canal, sortint, per una banda cementiri i per l'altra tot horts els quals podien ser regats per una canal que baixava de cap reg. Al costat de l'edifici de "cal carter" i teniem l'emblemàtic "tint" allà on tractaven el drap piteu. A l'era nova, més horts i també els fascinants tiradors, camps comunitaris amb estructures de fusta per penjar i deixar assecar els draps piteus i mantes piteves. Cada família tenia els seus horts i depen de la seva riquesa tenia els horts més a prop de les muralles o més lluny.
Finalment, i ja continuaré un altre dia, les cases tenien a la part baixa el teler per fer el drap piteu i el corral, a sobre vivendres i a dalt de tot, l'estimat perxe.
Però hi ha dues coses que al treball m'hi vaig capficar molt i no en vaig arribar a treure mai aigua clara, ni amb documents.
1. La torre de vilassaló. On coi era? segons un escrit del 1400 i escaig, sembla ser que ens diferencia el mas vilassaló amb la la torre de vilassaló. Alhora sembla ser que el terreny del mas vilassáló limita amb el terreny de la torre. Sembla... com si em parlés de la torreta. Creieu que la torre d'en vilassaló es trobava on actualment hi ha la torreta? perquè la torreta es diu la torreta? Perquè la torreta està situada en un punt estrategicament perfecte?....valtres direu!!!
2. Carrers/arcades de la plaça major. Tinc la teoria que el "nivell" dels carrers del poble era un nivell més baix, o sigui, el carrer estava sota terra. Perquè? perque a sota hi ha subterranis i una font que sembla ser algun dia va estar a l'exterior. Perquè les arcades de cal catí són molt baixes (la volta) aquestes han de tenir la seva continuitat sota terra, perquè... tenia molts perquès però recordo aquests dos.... què en penseu?
Espero la opinió- crítica de tots els lectors/es!!
Espero que hagueu après alguna cosa nova i que hagi sigut una lectura grata (molt pesada per això potser...)
Salut i fins la pròxima!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
