algunes frases de llibres

Fa molt temps, per un Sant Jordi a l'institut em van donar uns llibres escrits pel Roger Mas. Avui xafardejant una mica l'ordinador i intentant fer neteja me n'he trobat algunes escrites.... en resum, que m'ha fet gràcia posar-les...no sé si pels dies que estic passant o perquè ja sóc una romantica de mena... en fi, n'hi ha cada una (sobretot de les del final), que déu ni do!

"Ser realment feliç és una qüestió de com començar, no de com arribar; i de què es desitja, no de què es posseeix"



"no sé si ens enamorem a primer cop d'ull, però sí que estic segur que la primera vegada que et vaig veure va passar una cosa màgica. I encara avui, quan et miro envoltada de gent, sento que no hi ha res que tingui més màgia que la teva mirada profunda buscant la meva" ANÒNIM



"no oblidar mai el somni, aquell somni que compartíem quan tot semblava impossible, inabastable. No permetre que desaparegui per culpa de la rutina, la feina, les actituds conformistes. Creure fermament que aquella imatge nostra, enamorada, és a l'altra banda d'un mirall entelat, només esvaïda, esperant..."



"amor, la nit era tràgica i sanglotava quan la teva clau d'or cantà al meu pany; després, la porta oberta sobre l'ombra gelada, la teva forma va ser una taca de llum i de blancor.

"Tot aqui ho van il·luminar els teus ulls de diamant; van beure de la meva copa els teus llavis de frescor, i descansà al meu coixí el teucap fragant; em va encantar el teu desvergonyiment i vaig adorar la teva bogeria."

I avui ric si tu rius, i canto si tu cantes; i si tu dorms, dormo com un gos als teus peus. Avui porto fins i tot en la meva ombra la teva olor de primavera; i tremolo si la teva mà s'acosta als forrellats i beneeixo la nit fosca que sanglota i que féu florir en la meva vida la teva boca primerenca." DELMIRA AGUSTINI

"Que si em fa mal? una mica, et confesso que em vas ferir a traïció, però per fortuna després del rapte d'ira em va venir una dolça resignació...va passar l'accés. Patir? plorar? morir? qui hi pensa?que si em fa mal? sí, me'n fa una mica, però no mata el dolor...no tinguis por. " LUIS GONZAGA URBINA

"Com que he estat reina i he estat captaire, ara visc en el pur tremolor que em deixis i et pregunto, pàl·lida, a cada hora: ets amb mi encara? ai, no em deixis!voldria fer les marxes somrient i confiant, ara que has vingut, però fins quan dormo tinc por i pregunto entre somnis: no t'he n'has anat?" GABRIEL MISTRAL

"senste tu... cada acte de la meva vida perdria el sentit, em deixaria anar a la deriva, sense rumb ni port, perquè, encara que no et faig responsable dels meus somnis, ets l'útlima raó de cada un... sense tu, què faria amb el futur, amb tots els dies que vindran, amb la meva mirada enrere i els meus records...sense que em sentis, de vegades et dic en veu molt baixa: si us plau, queda't al meu costat, no te'n vagis mai." ANÒNIM

"Tot cedeix davant la continuïtat d'un sentiment fort. Cada somni acaba trobant la seva forma; hi ha aigües per a tota set, i amor per a tots els cors." GUSTAVE FLAUBERT

"Adéu, et dic adéui potser t'estimo encara,no sé si oblidar-teperò et dic adéu.No s´se si m'has estimat,no sé si t'he estimat...o potser ens hem estimat massa tots dos. No sé si t'he estimat molt,no sé si t'he estimat poc però sé que mai no tornaré a estimar així. Adéu, et dic adéu i potser aquest comiat del meu somni més preuat morirà dins meu...Però et dic adéu per a tota la vida encara que tota la vida continuï pensant en tu."

- i més gran fou la sorpresa quan, amb aquella cara de fàstic, em va agafar i em va fer un petó al front. La hòstia, i la mare que va parir la paperera o la mossa o l'alien o el que fos! després de besar el meu front va apartar-se de mi i em va mirar, llavors, amb més cara de fàstic encara. Per què m'has fet un petó li vaig preguntar? ella em va respondre: perquè eres tan lleig que em pensava que estaves encantat.... ni adeu ni gràcies, lleig.

-llastima que mai no arribes a saber si havia estat encertat o no en la seva predicció.

-ja no se sent el brogit dels estudiants ni els cotxes dels professors que sen van a dinar. ell sempre ve a peu, ningu pensara que es encara dins. i com que viu sol ningu patira pel seu retard...cada cop estic mes nervios, les cames em flanquejen i tinc necessitat de mourem una mica....... els habitants diürns de l'institut ja son lluny, aquesta tarda no hi ha classe: és dimecres.

-de sobte es troba sol en el buit pero tossut com era encara no comprengue quina quimera era aquella sirena. La seva obsessio per coneixer l'havia portat a intentar coneixer allo que no era pero no se'n adonava....i es clar no tingue temps de penedirse de la seva ignorancia...

-era real allo que observava? o es tractava d'una impressio optica?¿ i que en son de frequents ultimament...

-el josep era imbecil pero la maria no semblava adonarsen....

-mai no he obtingut resposta distinta a una indiferencia estoica i no menys estupida

-no serà feliç sino aquell que es capaç de creure.....moments de felicitat noms son moments d'ignorancia, moments en els quals els anhels absoluts de la ment es realitzen, precisament perque res es realitza.

-No has tingut mai ganes de trepitjar-te? com aquell que maltracta la bellesa i te ganes de fer.... trepig, trepig, paraula estupida. A qui et penses que enganyes? potser creus, en el teu rample frustat, que soc tan imbecil de caure al teu parany? no, no vas errada. Ho se i hi caic. I que? en soc plenament concient fins al punt que mo crec. I tu? tu to creus? mentida. Puta mentida.Cobres en dolor i ofereixes la felicitat instantania. A la merda tot plegat!!! no necessito RES, senzillament TOT.

-he desenterrat el meu amor per la perversa. He desenterrat alguna cosa que m'aferri a la vida. Sabia que necessitava un objectiu i una àncora i alguna cosa que em mantingues viu. Pero no ha tingut en compte el mal que aixo em pot fer. vols ferme patir oi mala puta?

-deixeble meu, no ets sino una merda mes en el gran abocador universal

-com puc saber on balla ara la teva ment? com puc sortir d'aquest dubte, d'aquesta feblesa que m'afarta amb la seva insistencia i que em rosega amb la seva constancia?

De vegades que? vinga no t'amaguis, no et reprimeixis. Ja se que tu ho saps. Es dificil enganyarme, tu saps que no es facil. Pero no et fa por oi?... no saps que dir ara. La teva ment treballa vertiginosa i veloç i encara no ha estat capaç d'emetre un judici. Pero aviat obriras la boca. aviat mengegaras el tret. potser em tocaras la cama o el genoll. potser em feriras el braç o la mà. pero fins i tot tu saps que no em mataras. perque tu em vas fer immortal.pots torturarme. pots fer gairebe tot el que la teva ment t'impulsi.

l'estimo. l'estimo tant com la vaig estimar aquell hivern. no puc aguantarli la mirada. bon amic, si us plau, marxem. no puc quedarme, no puc mirarla, no puc parlari. em farà mal. l'estimo. l'estmo massa. només uns instants, necessito respirar...

si almenys hagues pogut dir que era ruc pero es que no en tenia ni un pel de tonto!