divendres, 27 de juny del 2008

i d'això en diuen dret a decidir?

Aquest serà el meu segon any a la universitat i sabia, que en algun moment o altre, aquest moment havia d'arribar. Fa pocs dies ja vam tenir una conversa amb la Cat al jardí mentre sopavem sobre examens en castellà i el fet que quan reclamaves que el volies en català, t'engegaven literalment.

9:30 del matí. Examen de Petrologia. Classe c3/017. Entro per la porta amb els meus esquemes doblegats i miro quin és el millor lloc per seure...però no, resulta que aquest cop no hi ha "millor lloc" a triar; així que m'he de resignar a seure o davant de tot, o a l'última fila justament al seient del passadís..en fi, crec que el millor que puc fer, és seure a l'última fila. Sec, deixo el mig entrepà de pernil dolç al meu costat (i com els ha costat al bar bar entendre que pernil dolç = "bocadillo a la catalana" que en diuen ells), trec l'estoig, els bolígrafs i tot l'instrumental necessàri per fer un examen. Entra el professor amb un plec de fulls, els examens..."buenos dias"...(per tu!)comença a parlar... primera mala notícia per mi: l'examen és tipu test. Molt bé montserrat! t'has estudiat l'examen justament per explicar i enrollar-te com una persiana i no d"idees clares". 3 minuts... i l'examen cau sobre la meva taula; començo a llegir: "indica como modificar la gráfica siguiente para que se den las condiciones....".......... minuts de reflexió.... tornem-hi: " indica como modificar la gráfica..." no pot ser, examen en castellà. Perquè? perquè al professor se li dóna més bé el castellà? per fer la punyeta? perquè i està obligat? veig que ningú es queixa, així que tothom li està bé; cullunut això! però a mi no; tot i així jo tampoc em queixo... ara però me'n penedeixo, mal fet. Començo a mirar el meu voltant: la noia del davant respon en castellà, al costat igual... què està passant? quan em parleu a mi no ho feu amb català? no feu altres examens en català? no us en van ensenyar?...i Què hauria passat si m'hagués queixat? Recordo però, fets diversos que em donen clarament una resposta: quants cops s'ha demanat que la classe es fés amb català i el professor/a s'hi ha negat amb excuses que no porten enlloc...quants cops s'ha demanat una explicació i han defugit? la resposta és moltes i a molts llocs i pocs són els partidàris que ho han portat a la pràctica. Nul·les són les vegades que el professor ha cedit.

Llavors em pregunto, perquè et diuen el primer dia de classe que tindràs opció a el·legir l'idioma si quan demanes l'examen te'l neguen? es pensen que ningú es queixarà? es pensen que tan és? o creuen que només ells tenen el dret de decidir?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei! Potser una de les millors maneres seria conversar amb el professor amb català, amb accent rossellonès o afrancesat, dient-li:

"Es que sog del Gossellón i pas entenc aquest idioma, podgia, siusplau, feg-lo en català que l'entenem tots"

A veure si així aparéixen altres companys que li diuen: "Si, jo sóc d'Alguero i tampoc entenga" o "I jo de Pegpinyan"

Salut!

Anònim ha dit...

sí, jo tb m'hi havia trobat. Ja saps què vaig fer un cop.
La gent fan i van clarament al que els hi diuen i donen... no esperis mai que els altres s'aixequin i es queixin. Si poden aprovar els és = q sigui amb català q amb castellà... la qüestió és que aproven.
Ah i no diguis q t sembla molt malament q fos en castellà que llavors ets una espècie rara i ja et miren amb mala cara el resta de la carrera... (ostres mira... la del català...) i ale.

És que, tot i que ni se n'haurien de fer de classes amb castellà, les que ho són ho haurien d'especificar a l'hora de matricular-te i donar-te l'opció de la classe amb català. I tu tries el que vols.
I això dels estudiants erasmus és una excusa com qualsevol altra... si un francès ha estudiat castellà i se'n va a la universitat de Granada tampoc no hi plegarà res... així que vaja. Ganes de que ens trepitgin tan sols.


Ells, peixos morts.

Apa!