Sempre m'ha quedat el dubte de si realment era jo i la meva estelada en aquell "últim" concert de brams...
Amb ganes de sortir, d'estiu, de sol, de terrasseta, de concerts, de nits amb un cel serè, d'amics i amigues, d'haver fet tota la feina que havia de fer...
Aquest any serà diferent: sense nens, sense cuidar nens després d'uns quants anys de fer-ho... i tremp queda lluny, massa lluny... i com serà aquest estiu?
1 comentari:
Hola Talaieta
Sento no tenir noves entrades per llegir.
Jo soc piteu. Se me'n van endur de Sant Llorenç ja fa seixanta quatre anys, quan encara no m'hi podia oposar. Però penso tornar-hi. I m'agrada arreplegar les coses que expliques del meu poble. Seguiràs?
Molt de gust de saludar-te
Pere Plana
Publica un comentari a l'entrada