Sempre m'ha quedat el dubte de si realment era jo i la meva estelada en aquell "últim" concert de brams...

Amb ganes de sortir, d'estiu, de sol, de terrasseta, de concerts, de nits amb un cel serè, d'amics i amigues, d'haver fet tota la feina que havia de fer...

Aquest any serà diferent: sense nens, sense cuidar nens després d'uns quants anys de fer-ho... i tremp queda lluny, massa lluny... i com serà aquest estiu?

un secret

Avui va per ells, tot i que encara n'hi falten alguns; queda una setmana... una setmana i s'acaben les classes i comencen els examens; una setmana perquè continuem seient tots junts, aquells que vam començar la carrera de geologia; alguns ens quedem, d'altres se'n van lluny d'aqui per continuar estudiant, d'altres començaran a treballar...

Han sigut mils i mils d'hores junts, de moments, d'anècdotes, de riures, de plors, de nervis, de somriures, de feina, de llocs nous, de sentiments, de mirades, d'amor, d'enfadades... han sigut 4 anys curts però viscuts amb molta intensitat; sempre que em pregunten per la carrera sempre dic el mateix: és una carrera que uneix com cap d'altra ho fa, les hores i la convivència que s'arriba a agafar a tota aquesta gent no és poden ni descriure ni explicar...són com la teva nova família.

A tots ells i a cada un, us enyoraré... i ho confesso, ahir.. alguna llagrimeta darrere les ulleres va caure, però shhttt, no ho digueu a ningú, que em fa vergonya.

La taleia

"Tot té un perquè i una explicació"; us presento l'orígen del nom del meu blog: una casa;

Us presento "la taleia" casa que és del terme municipal de guixers, al costat de Sant Llorenç de Morunys i és la casa on va néixer i viure el meu pare; per la majoria de la gent gran del poble, sóc la filla del Josep de la taleia; d'aqui en surt el taleieta xica, ja que sóc la petita de la casa tot i no tenir germans.

Dilluns. Avui tornem a ser dilluns i sembla que la setmana serà llarga i feixuga; a les 6 del matí, quan m'he despertat el sol començava a llevar-se darrere Busa, deixant petits fils de llum; el cel restava impacient ben net de núvols. He sortit com de costum a fora al balcó a observar.... silenci..... el primer que he pensat és que avui, després de masses dies de pluja, faria molt bona dia. He agafat forces per preparar-me tot el que havia d'agafar per marxar cap a la gran ciutat; no m'agrada la ciutat...i de cop he començat a pensar en tots els bons moments d'aquest cap de setmana, sobretot els d'ahir!

I quin vespre ahir!! futbol, molt bon futbol, bar, pipes, blat de moro, cacauets, patates fregides, fotos, celebracions, crits, alegria, somriures, càntics culers, cava, cotxes, botzines, petards, més crits, samarretes blaugranes...

En fi, que tornem a ser dilluns, com si comencés a escriure un nou conte, un nou llibre, una nova pàgina, potser és per això que de tant en tant, m'agrada ser dilluns!

Dies d'estrès, de nervis, de cabòries, d'alts i baixos... però per sort sempre trobes persones que t'animen aquests dies i sense voler-ho et dibuixen un dels millors somriures a la cara!

Ahir dia de masses emocions... per una banda tremp i l'institut geològic cada cop cau més lluny i potser ja li estic dient adéu a les magnífiques pràctiques d'empresa que hi volia fer...

Per altra banda vaig poder tornar a reafirmar gràcies a la cat, que el món és molt petit, massa petit a vegades... i d'altres vegades tant i tant gran...!!!

...i avui és diumenge i el barça s'hi juga la lliga, així que avui toca celebrar-ho (esperem!)

Una servidora, una mica espessa, se'n torna a fer treballs, mapes, columnes estratigràfiques, volcans, prospeccions, fòssils, pedres... allò que se'n diu geologia...

Fins la pròxima!

...petons abraçades i somriures!!!

tornarem a intentar a arrancar-ho!

Bona nit a tots/es!!

Quant de temps sense veure'ns per aqui... ahir em van recordar que tenia un bloc...i que el tenia abandonat; cert, totalment cert... o encara es van quedar curts... abandonadíssim!! i de cop em va entrar aquella nostàlgia, aquells records d'altres temps, d'antics pensaments i velles històries i... he decidit (ja sabeu que la meva credibilitat per les coses molts cops arriba a ser nul·la) que engegaré una nova etapa d'aquest blog!

Per avui potser us deixaré amb un únic tastet una mica geòleg, porto tota la setmana igual i no puc evitar de parlar-ne ;) la qüestió es que ja fa unes setmanes, abans que el volcà d'islàndia explotés, en una assignatura anomenada vulcanisme ens van fer llegir uns articles sobre el mont Toba, un volcà que fa milers d'anys va explotar i es creu que va produir quasi bé l'extinció de l'espècie humana;

Una de les preguntes que més o menys tothom es va plantejar és:

1. Estem preparats "globalment" per si hi ha una supererupció d'un volcà?

2. Quines mesures es podrien pendre?

És un tema que em fa reflexionar, sobretot al tema de les mesures que caldria prendre ja que avui en dia, els efectes d'un volcà ens estan afectant: vols d'avió anulats, alguns morts...

actualització!!!!

Salut a tots i totes! Bé després d'uns dies de desconnexió total a causa d'una averia "xunga" al sistema informàtic de la república independent de casa meva, no he tingut internet, però avui i aquests dies, gràcies al nostre molt honorable veí idiota però llest, amb el sobrenom de la wiffi THOMSON (des d'aquí donar-li les moltes gràcies per deixar-nos robar-li internet sense que se'n enteri)ja em puc connectar altra vegada i tornar a actualitzar.

Bé, pel que fa a la resposta a l'enquesta de: De quin material estan formades les columnes de la uab?

Doncs la resposta és.......DE ROSA PORRIÑO! no sé qui ho va encertar.... El rosa porriño és un granit que té un color rosat molt claret (per això és diu rosa) i és extret de la localitat de Porriño situada a Galícia (si el meu professor no ens va enganyar, jo de geografia..0) per això també és diu Porriño.

Doncs res, més fins aqui és tot!